Les publico parte de lo publicado en el foro del PCM sobre un provocador que ha insertado una noticia presuntamente del Partido Carlista de Catalunya que no lo es sino de una pagina monarquica Unificadora de ultras y carlistas... Y la que se ha armado a continuacion. Busquen en el foro del PCM http://www.network54.com/Forum/659851 el resto de las alegaciones insidiosas de los que tratan de colocarnos la mercancia del dialogo con los que desean nuestra desaparicion o nuestra suplantacion como Partido Carlista.
Estan convocados en Santiago a fin de mes y a lo mejor vemos caras del Partido Carlista que por fin manifiestan su traicion al mismo y adhesion incondicional al absolutismo de la nada, que ni reclama, ni denuncia pero sobre todo "cena".... Salir de ese armario monarquico debe ser muy dificil. Los compañeros del PCC me pidieron algo sobre los Estatutos de Juventudes, no he podido localizarlo en mis archivos pero algo publicare aqui o les enviare esta misma semana.
Estan convocados en Santiago a fin de mes y a lo mejor vemos caras del Partido Carlista que por fin manifiestan su traicion al mismo y adhesion incondicional al absolutismo de la nada, que ni reclama, ni denuncia pero sobre todo "cena".... Salir de ese armario monarquico debe ser muy dificil. Los compañeros del PCC me pidieron algo sobre los Estatutos de Juventudes, no he podido localizarlo en mis archivos pero algo publicare aqui o les enviare esta misma semana.
Reunión de los "joves Carlins" del 27.09.14
by Joves Carlins (no login)El pasado 27.09.14 se celebró en el barrio de Sarrià de Barcelona una primera reunión informativa para jóvenes interesados en el carlismo, a la que seguirán otras en los próximos meses. El encuentro tuvo momentos de gran interés e intensidad destacando el dinamismo de todos los miembros asistentes. El grupo que ha salido de dicha reunión, que por el momento no va a estar vinculado al Partit Carlí de Catalunya hasta su completa organización y aceptación, ha tomado el nombre de “Joves Carlins”. Les fueron entregados por parte de carlistas veteranos unos ejemplares de los Estatutos del Partido Carlista, de su Línea Ideológica y de un proyecto de Estatutos de las Juventudes, así como una recopilación de mensajes de carlistas de todas las Españas enviados expresamente para dicha ocasión. Se decidió nombrar como coordinador de los “Joves Carlins” a Jesús Martin Mejia quedando para una próxima ocasión nombrar a un portavoz. Barcelona, 01.10.14
2
Estatutos del Partido con las correcciones de los Congresos que se han producido ¿Verdad?
by No, por nada (no login)
Y del Proyecto de Estatutos de las Juventudes recordemos que habia
unos rechazados por el Partido Carlista que suponian la total autonomia
ideologica y politica de las Juventudes y otros (el mio), no.Como dije antes por la voz de la experiencia, no, por nada. Pero a
seguir adelante. Hay que suponer que esa iniciativa no tiene nada que
ver con los que estan haciendo proyectos politicos fuera del Partido a
costa de emboscarse en el Partido Carlista.Y no digo mas pero ya se
contara en su momento en otro sitio.
Asi que chicos, adelante, pero no elijais ni provisionalmente a un treintañero como responsable de Juventudes.
De ahi para abajo o no seran Juventudes. Y que se les recuerde lo de la accidentalidad...
Caradeplata
3
¿No tendra nada que ver esa iniciativa con la que se denuncia aqui...? Para suplantar al
by Partido Carlista desde el mes de agosto.... (no login)SAR Carles Xavier I
SAR Carles Xavier I
calistescat@gmail.com
Vols col·laborar amb nosaltres?
Nom
Correu electrònic *
Missatge *
"Voleu que es presenti una llista carlista al Parlament de Catalunya?
Articles més populars
Comunicat de Carles Xavier I de Borbó-Parma
A tots els ciutadans de les Espanyes i als meus lleials carlistes: Davant els esdeveniments sociopolítics que s’estan produi...
Els dos fills que reclamen el reconeixement de Joan Carles de Borbó tenen una probabilitat del 91% de ser germans
Un laboratori belga, Forensic Genetics, va determinar que hi ha un 91% de possibilitats que els dos suposats fills bastards de Joan ...
Comunicat de l'ATCC del Partit Carlí de Catalunya
“El mateix que entre els homes, l’Entesa entre els pobles només es pot donar si aquests són lliures.” ...
Un Rei que sí ens defensava
Només he tractat un rei, Carles Hug de Borbó, el pretendent legítim a la Corona de les Espanyes per part dels carlins. Un home culte, edu...
Arxiu
▼ 2014 (105)
► octubre (1)
▼ setembre (16)
Bases Doctrinals de Carlistes de Catalunya 'Manife...
Campanya internacional "Adopt a Christian from Mos...
El CATN proposa un Consell Ibèric per a cooperar a...
Escrit dels Joves Carlistes Catalans
Marià Vayreda, Records de la Darrera Carlinada, 18...
Josep Aragüés Parcerisa, un històric del Carlisme ...
Pere el catòlic
Els carlins que van deixar petjada
Presidents de la Generalitat de Catalunya
El Carlisme, història
Barra lliure dels liberals: La gran banca espanyol...
Joan Carles de Borbó: va arribar al tron gairebé ...
Nikolai Kirilòvitx accepta el títol d'Emperador de...
El bisbe de Solsona diu que el dret a l'autodeterm...
La Santa espina
Oligarquies: les grans fortunes guanyen 6.200 mili...
► agost (28)
► juliol (42)
► juny (18)
Search
GALERIA D'IMATGES CARLISTES
GALERIA D'IMATGES CARLISTES
Bases Doctrinals de Carlistes de Catalunya 'Manifest de Sitges'
a diumenge, setembre 28, 2014
BASES DOCTRINALS DE CARLISTES DE CATALUNYA
‘MANIFEST DE SITGES’
Carlistes de Catalunya és un moviment polític i social hereu (1) i continuador de les lluites populars del carlisme català. Els seus principis ideològics estan fonamentats en la rica evolució social doctrinal del carlisme basada en una evolució dialèctica, assumint els seus errors i reivindicant els seus encerts. Aquests principis fonamentals són:
1. Monarquia
Una monarquia socialista (2), basada en el pacte Dinastia-Poble, on la figura del Rei, o Reina, tingui un paper d’àrbitre i jutge. El Monarca no pot ser decoratiu sinó l’element que :
- arbitri la igualtat entre els tres poders: executiu, legislatiu i judicial
- eviti els abusos de les oligarquies o grups de poder; que poden manipular mitjançant les eleccions a presidència de la república els candidats (3)
- mantingui l’equilibri entre els diferents territoris vetllant que aquest sigui just i equitatiu
- Sigui un primum inter pares (4)
- sigui monarca amb doble legitimitat, d’origen i exercici (5)
Assumim l’accidentalisme com a via per arribar a la monarquia. Entenem l’accidentalisme com a deixar en mans del poble l’elecció entre monarquia o república, mitjançant consulta popular en la que defensem la primera opció. Una vegada instaurada la monarquia defensem la celebració d’una consulta sobre la forma d’estat cada vegada que ho demani un 10 % de la població.
2. Confederalisme-Federalisme-Subsidiarietat
L’organització de les comunitats humanes ha de respectar profundament la seva personalitat. Així ho ha defensat sempre el carlisme en la forma dels furs, expressió ancestral de la subsidiarietat per una part i de la màxima sobirania de les nacions i regions a Europa. (6) Creiem en una fórmula confederal o, ad mínimum, federal, per l’organització d’un estat i també per la de l’Unió Europea. (7) En aquest sentit qualsevol pacte federalista ha de partir del dret a l’autodeterminació ja sigui local o nacional. (8) Sense acord mutu no hi pota haver pacte entre pobles com sense acord mutu, Dinastia-Poble, no hi pot haver monarquia. L’acord assegura un tracte just.
3. Socialisme autogestionari
El socialisme és l’alternativa a la crisi del capitalisme. No neguem la divisió de la societat en classes sinó que creiem que la lluita de classes no pot ser l’alternativa ja que només cerc a la substitució d’una classe al poder per una altra. La nostra aposta es basa en socialitzar els béns de producció, nacionalitzar els serveis bàsics i substituir la fi de la societat del benefici per un fi de servei. (9) El creixement no pot ser il·limitat. Socialitzar no és passar el poder de l’empresari a l’estat sinó promoure l’autogestió dels treballadors retornant a la situació on el poder generador era de l’artesà. El capital passa a ser un servei i no un fi en si mateix i el treballador no és ni oprimit ni subsidiarietat, sinó responsable. Reprenem així a cultura del treball comunitari del camp català que van tractar de defensar els carlistes, de l’auzolan, de l’andecha, de les cooperatives.
El carlisme fou el primer en defensar el mutualisme com a etapa superior a la caritat. (10) Aquesta via assegura de forma complementària que no hi hagi persones que quedin despenjades de la societat quan en el seu moment eren dins. La inspiració cristiana del carlisme, essent un moviment laic i considerant que la política ha de ser aconfessional, és fonamental. Aquesta inspiració rau en una concepció basada en grans parts de la Doctrina Social de l’Església, el Concili Vaticà II i, tanmateix, la teologia de l’alliberament i els drets humans. (11)
4. Tradicions
La tradició és el conjunt de consensos d’una societat que l’ajuden a crear nexes que la cohesionen així com les normes forjades per segles de convivència. (12) La tradició sense evolució es converteix en immobilisme i genera reacció. Tradició són costums i som partidaris/es de defensar-les de forma actualitzada. Són festes comunitàries, és conservar les arrels paganes, les cristianes, les d’una comunitat local, les de la nostra nació sens perjudici de la seva actualització. (13) No volem traspassar les cendres sinó el foc. Tradició, és conservar el nostre medi ambient, el nostre folklore, preservar la nostra llengua i estimar la nostra història.
La defensa del món rural forma part d’aquesta doctrina, també de la foral, de la descentralització, la perseverança en un model territorialment equilibrat, d’autogestió local, del món del camp oposat a la globalització del liberalisme, l’individualisme i la destrucció de les identitats.
Sitges, a 18 d’Agost de 2.014
NOTES
(1) Seguint l’esperit del ‘Catecisme Tradicionalista’ (1935): “és la herència dels nostres pares, el tresor dels nostres fills, la terra on hem nascut, la llar que ha estat testimoni de les nostres alegries i els nostres dolors, la llengua que hem après”.
(2) En oposició a la “institució monàrquica, instrument de la classe dominant” descrita a ‘Que es el carlismo’ (1976) de Carles Hug de Borbó-Parma. Els detalls es poden trobar al mateix llibre als apartats: ‘Una dinastia para un pueblo’ i a ‘Elección popular’. També la Declaració del Rei Xavier al 1r congrés del Poble Carlista: “Els Reis de la meva dinastia no concedien furs o llibertats; els reconeixien”. La Monarquia socialista fou explicitada el ‘Missatge de Don Xavier al Poble carlista’ (1972).
(3) Per exemple a ‘Esquema Doctrinal’ AET, 1964 defineix monarquia com ‘Sistema de govern creat pel poble per a defensar-se contra els abusos dels poderosos’.
(4) Explicitat per exemple a ‘Manifestación de los Ideales Tradicionalistas’ (1939) de Manuel Fal Conde: “no són els pobles pels reis, sinó els reis pels pobles”.
(5) Com va establir la reina Maria Teresa de Braganza a la ‘Carta als espanyols’ (1864).
(6) Ja Carles V definia els Furs d’Aragó com a ‘Numen Tutelar’ en el Manifest als Aragonesos (1834) i l’Acta de Loredan (1897) indica que el carlisme defensa els furs “a macha martillo”.
(7) Segons el 12è congrés del Partit Carlista (2008): “fórmula del pacte confederal que permeti una vinculació lliure entre els diferents nacions de les Espanyes.”
(8) Així ho recull, per exemple, el Document de Sant Miquel de Cuixà (27.06.1976) signat pel Rei Carles Hug amb els Partits Carlistes de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears.
(9) El socialisme autogestionari fou aprovat al 3r congrés del Poble Carlista (1972)
(10) El mutualisme en especial a l’Acta de Loredan (1897) a partir de l’encíclica Rerum Novarum.
(11) Veure ‘Catecisme Tradicionalista’
(12) Per exemple a ‘Esquema Doctrinal’ AET, 1964: ‘conjunt de solucions creades pels homes i acreditades per la història’ o ‘la tradició, no pot suposar mai una coacció del passat; és un projecte de futur a partir d’una alçada històrica’.
(13) En la línia, per exemple, de l’Ideari (1937): “restaurar els principis forals, amb les modificacions que siguin d’actualitat”.
4
¿Es esta la prueba definitiva aparecida en la pagina suplantadora del Partido Carlista?
by Y a los pocos dias nos lo cuelan aqui (no login)En septiembre se convoca a la gente por supuesato sin responsable alguno que avale nada.
El 22 sale lo de los jovenes carlistas
Y el 27 nos lo colocan como si fuera del Partido.
¿A que estamos jugando?
Claro que no esta vinculado al PCC sino que es otra maniobra de los Borbon Parma contra el Partido Carlista. Era demasiada alegria para la casa del pobre. ¿A cuantos monarquicos irreductibles han fichado esta vez ademas de CTC?
Pero encima se dice que crean las juventudes del PCC en Facebook ¿Con el permiso de quien? Esto es un golpe de partido en toda regla. ¿Pertenece Jesus Martin al PCC?
Escrit dels Joves Carlistes Catalans
a dilluns, setembre 22, 2014
Ens plau convidar-vos a les noves joventuts carlines de Catalunya. Hem creat la pàgina facebook.com/joventutscarlinespcc per donar-nos a conèixer i per a publicar comentaris i demés temes d’interès. I també un grup de WhatsApp (em podeu contactar al 662 51 41 45) per al funcionament intern dels membres.
Per tothom que li interessi, el pròxim 27.09.14, ens reunirem a la Casa Orlandai del barri de Sarrià de Barcelona per parlar de carlisme.
Si et poses en contacte amb nosaltres et donarem més informació pel dia 27.09.14
Jesús Martín
5
Por supuesto son tan carlistas que se dedican a publicitar a... la Monarquia rusa
by Lo que nos faltaba por ver (no login)Con imagenes de las acuarelas del pintor ultra que tanto gusta a algunos y que es tan amigo de Cesar Vidal, conocido enemigo jurado del Partido Carlista con Jimenez Losantos aunque a dia de hoy esten reñidos. A eso se le llama carlismo folklorico y consecuente. Y ademas se fusila el texto de los de la ATCC del PCC. ¿Hasta donde vamos a llegar?
"Voleu que es presenti una llista carlista al Parlament de Catalunya?
Articles més populars
Comunicat de Carles Xavier I de Borbó-Parma
A tots els ciutadans de les Espanyes i als meus lleials carlistes: Davant els esdeveniments sociopolítics que s’estan produi...
Els dos fills que reclamen el reconeixement de Joan Carles de Borbó tenen una probabilitat del 91% de ser germans
Un laboratori belga, Forensic Genetics, va determinar que hi ha un 91% de possibilitats que els dos suposats fills bastards de Joan ...
Comunicat de l'ATCC del Partit Carlí de Catalunya
“El mateix que entre els homes, l’Entesa entre els pobles només es pot donar si aquests són lliures.” ...
Un Rei que sí ens defensava
Només he tractat un rei, Carles Hug de Borbó, el pretendent legítim a la Corona de les Espanyes per part dels carlins. Un home culte, edu...
Arxiu
▼ 2014 (105)
► octubre (1)
▼ setembre (16)
Bases Doctrinals de Carlistes de Catalunya 'Manife...
Campanya internacional "Adopt a Christian from Mos...
El CATN proposa un Consell Ibèric per a cooperar a...
Escrit dels Joves Carlistes Catalans
Marià Vayreda, Records de la Darrera Carlinada, 18...
Josep Aragüés Parcerisa, un històric del Carlisme ...
Pere el catòlic
Els carlins que van deixar petjada
Presidents de la Generalitat de Catalunya
El Carlisme, història
Barra lliure dels liberals: La gran banca espanyol...
Joan Carles de Borbó: va arribar al tron gairebé ...
Nikolai Kirilòvitx accepta el títol d'Emperador de...
El bisbe de Solsona diu que el dret a l'autodeterm...
La Santa espina
Oligarquies: les grans fortunes guanyen 6.200 mili...
► agost (28)
► juliol (42)
► juny (18)
Nikolai Kirilòvitx accepta el títol d'Emperador de Rússia com a Nicolau III
a divendres, setembre 05, 2014
El Partit Monàrquic de la Federació Russa va escollir al príncep Nikolai Kirilòvitx com a candidat al tro de Totes les Rússies. L'abril d'enguany el president del partit Anton Bàkov i Kirilòvitx van anunciar que el príncep acceptava les proposicions del partit així com el títol d'emperador.
El títol adoptat per Nikolai Kirilòvitx ha estat de Nicolau III. Es reconeix com a descendent de la monarquia cristiana que té les seves arrels en l'emperador bizantí Constantí el Gran. Cal recordar que, pels monàrquics russos, Moscou és la Tercera Roma.No tots els monàrquics russos accepten Nicolau III sinó a la Gran Duquessa Maria Vladimirovna qui no és reconeguda per l'Associació de la Família Romanov.
6
Aclaraciones
by Xavier Carbonell de la ATCC (no login)La reunión del 27.09.14 responde a la necesidad de coordinar a todos aquellos jóvenes interesados en el carlismo. Ellos mismo decidirán con el tiempo si quieren participar directamente con las actividades del Partit Carlí de Catalunya o prefieren quedar como simpatizantes.
Es conveniente, ante la extraordinaria iniciativa de estos jóvenes, tener la mente muy clara, centrar el tema y desarrollarlo para no caer en elucubraciones innecesarias que a nada llevan. Si usted es carlista, si pertenece al Partido Carlista, tenga la honradez de firmar sus escritos, de esta forma en cualquier reunión del Partido, en Catalunya o donde se realice le podré dar todas las explicaciones pertinentes, incluso tomando un café si cabe. Y si usted no lo es y es un simple aspirante a "alborotador de masas", primero pregunte, después contraste y finalmente hable o escriba. Le participo que no contestaré a ningún mensaje suyo que no quede identificado. Saludos
7
Todo el bloque es mio y alguien deberia de aclarar que tiene que ver el Partido Carlista
by con la pagina que "roba" todo lo nuestro (no login)para hacer ver que los Borbon Parma nunca se han ido y eso, apreciado Carbonell tu sabes que es VERDAD lo mismo que Gismero jamas de los jamases ha respondido a esa acusacion y que pretende lo mismo. No se dan explicaciones y se nos cuelan por la chimenea porque para eso son ellos y vuelven al cabo de decadas a dirigir por narices y al margen de cualquier explicacion o democracia el Carlismo, algun carlismo que piensa que se fueron a cambio de un pasaporte o en virtud de unb pacto que nbo conocemos mas que por sus frutos y por las obras y palabras de la Familia. La cual no tiene empacho de ir repartiendo distinciones a transfugas diversos y a algunos se les ve demasiado el plumero del ir y venir en funcion de lo que haga la Familia ¿Eso es Carlismo? Prefiero no escribir aqui lo que es eso, cuestion ya copnocida de siempre desde 1833.
No resulta dificil seguir cronologicamente sus textos totalmente vacios y luego en progresion apoderarse de lo que diga el Partido Carlista como ya se ha llegado el caso en la pagina aspirante a suplantadora. ¿Acaso no fui yo el que denuncie desde el principio que a Carlos Javier se le habia olviddado el socialismo y que algunos trataban de propagar la autogestion sin socialismo como cosa carlista, ahora en otra etapa ya lo han abducido tambien. Pero lo que no han hecho jamas es una declaracion publica de sus intenciones, lo que siempre hicieron los Reyes carlistas y que estos señores se niegan por pasiva a hacer, no se plantea reclamacion ninguna mas que con la boca pequieña o para andar por casa. ¿Donde esta desde el punto de vista legitimista la denuncia publica a todos los vientos de la USURPACION? No la busquen que no esta, y si hay algo de ello es en el plano abstracto pero no mas.
¿Donde esta el texto de reclamacion y denuncia de la monarquia heredera de Franco a Felipe de Borbon y antes a su padre? Y eso de forma publica a nivel europeo. Nadie lo ha visto.
Carbonell, como no llames a Salvame o Hay una cosa que te quiero decir para encontrar esa denuncia no hay nada que hacer. Y aun asi no creo que la encuentre nadie.
¿Y que papel pintan los tradicionalistas en todo eso? ¿De tontos utiles compañeros de viaje para hacer bulto o para repintar el Partido Carlista si se consigue lo que viene? ¿Que es eso de presentar "distintas" familias carlistas como integrantes del Carlismo y colar ideologias antiteticas como parte del Partido en el futuro, supongo?
Si el PCC tiene Estatutos es logico que algo de las Juventudes se diga alli (?) y en todo caso el Consejo Federal debe estar informado del asunto. ¿Lo esta? Porque ya sabemos lo que paso con el transfuga asturiano y algun apellido mas. El internet carlista en escombros porque alguien se lavo las manos y todavia, los enlaces de la pagina federal, no se ha arreglado aun ¿O es que ahora vuelven los gloriosos compañeros de entonces y no nos hemos enterado?
Un saludo
Caradeplata. (PCM. En la presentacion de mi blog dice "un carlista cabreado". Por algo sera...)
P.S. Considero al señor Carbonell de siempre lo bastante inteligente como para saber quien soy perfectamente, aparte de haber coincidido multitud de veces incluso algunas en el propio Consejo Federal. Y que conste que el noticiario monarquico acerca del aspirante a zar ruso no me lo he inventado yo, ademas de los franceses tipo Maurras y tal. Hay por ahi sitios pintorescos donde hablan de la monarquia china o de recuperar el imperio austrohungaro o la monarquia portuguesa y a mi eso ya me parece muy fuera de tiempo y en el Partido Carlista piensan lo mismo a ese respecto. ¿Tiene eso que ver con el zurcido que han pergeñado en esa pagina para justificar todo? Por meter han metido hasta Bakunin, me parece bien pero hay que ser mas serios hoy dia.
8
Aclaraciones 2
by Xavier Carbonell de la ATCC (no login)Esta página a la que usted creo que alude, no tiene nada que ver con el Partido Carlista ni con el PCdeC ni con la ATCC ni con los "Joves Carlins". Se trata de una iniciativa personal de unos señores interesados en el carlismo en lineas generales, pero muy identificados con la linea ideológica del Partido Carlista en particular. No son militantes, son simpatizantes. Y no le busque más explicaciones, creame. Se lo digo para que no pierda el tiempo. Y sin ánimo de molestarle, no sufra, hombre!
Otra cuestión es que se pueda mantener con ellos una perfecta sintonía en muchos temas históricos y políticos, actuales y futuros.
Y por encima de todo son un perfecto ejemplo de inciativas ciudadanas, por decirlo de alguna forma, no adscritas a ningún organización y de las que desgraciadamente nuestro querido Partido adolece. No vamos ahora a fiscalizarlos si están en su lugar y nosotros en el nuestro. Es decir, debemos informarles en todo lo posible a fin de que no queden desorientados con tanto carlista puro, impuro, putativo, exterminador, sublime, descarriado, etc...
En cuanto a que el CFD esté enterado oficialmente pues no es el momento. Esta iniciativa de los "Joves Carlins" queda al margen, por el momento, de cualquier organización política. Otra cosa es que a título personal se haya informado a los miembros del CFD de los que se dispone de dirección electrónica. En su momento, si llega, los que quieran podrán dar el paso. La reunión del 27.09.14 ha de servir para abrir los brazos a los que quieran. En realidad ellos mismos haran su autoselección.
P.S. Pensaba que me consideraba usted "muy inteligente" en lugar de "bastante inteligente". La verdad, me he quedado decepcionado.
9
¿Y nadie les ha informado de la "Accidentalidad" negada en esa pagina ni de la situacion
by de la Dinastia con relacion al Partido? (no login)Durante mucho tiempo, lo que son las cosas, he hecho en parte caso a Olcina en el sentido de no escribir lo que estoy escribiendo. Pero si alguien me dice que o parece entenderse que los "Joves Carlins" estan plenamente confirmados en la tesis accidentalista del Partido y no violan ese principio como hacen en tal pagina de padres desconocidos y recuerdo que esta aprobado por el Partido la firma de documento de adhesion, deberia de suponer que como simpatizantes tambien, de aceptacion plena de la ideologia del Partido, eso esta aprobado en Congreso hace tiempo, no deberia de haber tales disquisiciones.
Pero la aparicion en tal pagina del denominado Manifiesto de Sitges, una vez mas de ignorados padres y luego en su contenido si que son socialistas pero no dicen quienes ni a las ordenes de quienes van, violentando una vez mas la accidentalidad pues no indica nada bueno y eso se ha firmado ahora mismo. Y ademas se refieren al famoso Pacto Dinastia Puerblo utilizado por algunos disidentes para hacer a un lado al Partido Carlista, a lo mejor resulta que en Catalunya no se han enterado.
Y si añadimos el texto de los Joves Carlistes Catalans, nadie negara que la confusion esta sembrada ¿Va a admitir el PCC iquiera como simpatizantes a los que estan de lleno en contra de la tesis de la Accidentalidad? ¿Donde estan a ese respecto los perseguidores del socialismo carlista en Catalunya a juzgar por la propia pagina del PCC?
¿Esos Joves Carlistes Catalans son los mismos Joves Carlins que nos han presentado aqui o es que vamos a una carrera entre la gente del Partido y otros no se sabe de donde pero que van a actuar al margen del Partido como ya se advierte?
Demasiados carlistas me parece a mi para tan poca agua en que nadar.
Caradeplata.
10
Y mas
by Caradeplata (no login)La pagina usurpadora esta en franca contradiccion con el Partido Carlista y la ACCIDENTALIDAD, pero es que ahora es posible que tengamos que enfrentarnos a unas "Juventudes" que no saben que los Borbon Parma se fueron y nunca volvieron y cuyas maximas van a ser viva el rey y que desprecian lo firmado y afirmado en los Congresos del Partido sobre la ACCIDENTALIDAD, sobre eso Carbonell no ha dicho una palabra. Y no habria mas que ver alguna pagina carlista catalana, no se si la habran cambiado donde se resalta la autogestion y el socialismo no existe.
A esta fecha LOS BORBON PARMA LE DEBEN AL PARTIDO CARLISTA Y AL CARLISMO UNAS EXPLICACIONES QUE ES LO MINIMO TRAS LO QUE HICIERON Y SIGUIERON HACIENDO Y DICIENDO DURANTE MUCHOS AÑOS. Y no hay mas aunque haya gentes que pretendan saltarse eso y creer que un supuesto baño de multitudes les va a absolver. Carbonell conoce perfectamente el escrito de requerimiento del Consejo Federal a Carlos Hugo y FIRMADO POR TODOS SUS MIEMBROS.
En la pagina del PCC
http://www.partitcarlidecatalunya.org/quisom.html
y en el texto siguiente de esa pagina se deja bien claro que el socialismo a algunos les importa un rabano, lo diga el Partido Carlista o no. ¿Y ahora de repente a la voz de ar de los Borbon parma se vuelven socialistas? Lean el parrafo (la pagina no esta actualizada desde 2010 aunque ahora surjan los entusiasmos) relativo A LA DESCALIFICACION DEL SOCIALISMO DE ESTADO Y LAS DURAS PALABRAS QUE LE DEDICA PRESUNTAMENTE EL PPC. Lo de la negacion del socialismo de Estado lo compartimos, es evidente pero ¿Porque no se dice una palabra del socialismo autogestionario?
¿Esa va a ser la ideologia de las "Juventudes" o se va a seguir al mismo dictado el socialismo que indica la pagina usurpadora del Partido Carlista.
Leanse las declaraciones de intenciones de la Asociacion 16 de Abril en el sentido de intentar constituirse como un grupo politico sin serlo y obviamente con todo lo que le pueda rebañar al Partido Carlista. Es posible que los Abogados del Estado a la hora de la legalizacion como entidad "cultural" que va a hacer politica suplantando al Partido Carlista hayan tragado la patraña pero en el Partido ya somos muy viejos para esos trucos. La prueba es que en la pagina ya empiezan a hablar de presentar listas al Parlament... Como ademas usan fotografias de J.M. Aragon y emblemas del Partido no esta claro como va eso.
QUÈ ÉS EL PARTIT CARLÍ DE CATALUNYA
SOM
Un Partit atípic amb més de 175 anys i que és part inseparable de la història de Catalunya i d’Espanya. Un Partit amb unes estructures democràtiques, de participació i descentralitzades a tots els nivells. Un Partit que compta amb l’esforç dels seus militants i simpatitzants, i les seves aportacions voluntàries per construir una societat democràtica, autogestionada i federal. Un Partit, de caràcter federal, en continua construcció.
Un Partit polític que no pertany, ni vol pertànyer, a l’àmbit polític neoliberal i que, sense acceptar les seves fal·làcies i dogmes, rebutja, per tant, el capitalisme salvatge que aquest representa.
Un Partit independent d’interessos aliens al nostre poble, i de:
* l’oligarquia catalana i espanyola.
* l’oligarquia internacional que utilitza l’ONU, la Unió Europea, el BM, el FMI, l’OTAN..., per mantenir la seva colonització econòmica i política del món, i condicionar els processos democràtics dels països.
Un Partit que, pel seu propi tarannà, no aspira a manipular la societat. Un Partit obert a qualsevol organització política, sindical, empresarial o entitat cívica, que defensi la persona com a l’eix del seu humanisme, que lluiti pels drets dels pobles, que admeti la subsidiarietat com a principi i garantia de pluralisme i llibertat, amb renúncia expressa de la violència i que n’estigui interessada en procurar l’aprenentatge antiracista i ecologista que demana la societat.
Un Partit que forma una comunitat humana profundament democràtica i respectuosa amb tothom, que tracta d’obrir solcs cap a una societat de participació i de responsabilitat en el marc d’una federació de persones i de pobles lliures.
EN UN MÓN A TRANSFORMAR
Un Partit que, en un món en el qual els propis esdeveniments, en continu canvi, han superat els fonaments teòrics dels sistemes polítics i econòmics, planteja les seves crítiques a:
La Democràcia formal o liberal per ser un muntatge que, sota la parafernàlia d’unes campanyes electorals de copioses despeses econòmiques, i l’utilització dels grans mitjans de comunicació com a una indústria de manipulació de les consciències, impedeix, en realitat, desenvolupar un pensament alternatiu al dels instal·lats i la participació popular en l’acció pública ciutadana i acaba per instaurar una PARTITOCRÀCIA que pot degenerar en la dictadura pràctica de determinats grups polítics, emparada en una xarxa nepòtica de concessió continuada de favors als amics i, inclusivament, a qui es suposa que ha de realitzar tasques d’oposició.
El Capitalisme que, amb la seva permanent desinformació i les seves campanyes d’imatge en àmbits geogràfics determinats, porta a una contraposició d’interessos, que generen la lluita de classes entre les persones i entre els pobles, així com el manteniment en el poder d’una minoria privilegiada que, amb independència del partit governant, imposa llur criteri de generació de recursos en desacord a les necessitats majoritàries de les societats nacionals i de la humanitat en general.
El Socialisme d’Estat que ha conduït, i encara condueix en alguns països, al control total del poder executiu, legislatiu i judicial per part d’uns partits que es confonen amb l’Estat, de manera semblant a com ho feien els règims nazi i feixista. Un model polític i econòmic que ha estat incapaç de generar riquesa i més encara de procurar la seva distribució en el conjunt de les societats que l’han patit, o encara el pateixen.
La Socialdemocràcia convertida en simple gestora dels interessos del capitalisme, malgrat certes notes positives de major protecció d’algunes llibertats individuals i col·lectives i d’obtenció de lleugeres millores concretes de benestar i progrés social.
QUÈ VOLEM
L’anàlisi del Partit Carlí de Catalunya parteix d’una realitat social constatada: l’enorme escletxa que separa la societat inventada pels polítics professionals que viuen del sistema, i per tots aquells atiadors d’odis i revenges, que només serveixen els seus interessos i els de llurs mentors oligàrquics, i la societat real de la majoria dels ciutadans que reben les conseqüències de les accions de tots ells.
Qualsevol pot ser conscient que “aquests inventors de països irreals” han generat gran part de la crispació de la societat. Així, per la superba d’uns varen tenir les vagues generals proppassades, pels interessos d’altres es creen problemes lingüístics gairebé inexistents en el si de la societat catalana.
Entre d’altres coses, els militants del Partit Carlí de Catalunya volem:
* Desenvolupar un procés d’austeritat de la despesa pública, llevat de les inversions rendibles i generadores de col·locació.
* En funció de la nostra proposta d’Estat, plantegem la reforma de l’Administració Pública per:
Evitar l’actual duplicació de funcions.
Desenvolupar la carrera administrativa professional fins al càrrec de Director General, acabant amb l’actual nepotisme: permanent pràctica de provisió de llocs de treball a dit i nomenament de tot tipus de càrrecs administratius per l’únic mèrit de disposar del carnet del partit que governa.
Aplicar efectivament les incompatibilitats als nivells: administratiu, legislatiu i judicial.
* Controlar de forma adequada la gestió i els pressupostos de les empreses públiques.
* Que la Cambra Econòmico-social tingui una funció real en la societat, servint al diàleg obert, públic i institucionalitzat entre les organitzacions d’empresaris, de treballadors i l’Administració Pública, de forma que es garanteixi el control de treballadors i empresaris sobre la planificació econòmica general i sobre les reformes estructurals necessàries per tal d’assolir un nivell de producció competitiu i eficient, i que serveixi per proposar mesures de superació de les crisis econòmiques amb el menor cost social.
* Arribar a un pacte social que permeti establir una veritable política de plena col·locació i el manteniment d’una protecció social que, entre altres mesures, disposi d’una assegurança d’atur digna i suficient per als que pateixen aquesta situació.
CONSTRUIR LA SOCIETAT AUTOGESTIONÀRIA
L’autogestió no és tan sols una utopia o projecte de futur. La coherència entre el que es proposa i l’actuació diària exigeix que sigui també una forma d’acció que es tradueixi en una mentalitat de participació, de solidaritat i de servei.
La lluita per l’autogestió comporta uns valors de llibertat, igualtat, participació, pluralisme i solidaritat bàsics per a la nova societat que propugnem.
El Partit Carlí de Catalunya vol proposar un canvi en les actituds de les persones envers si mateixes i envers el seu entorn. Canvi que ha de comportar el rebuig de l’individualisme liberal i les actuals societats competitives, consumistes i insolidàries.
En la concepció del Partit Carlí de Catalunya, el principi de subsidiarietat representa que la garantia de la llibertat està en el pluralisme. Els límits del poder únicament poden estar en la sobirania de les institucions autònomes que constitueixen orgànicament la societat. Quan els organismes autònomes manquen, la Societat n’és un conglomerat amorf regit per una burocràcia impersonal i centralista, anul·ladora de tota iniciativa, sigui aquesta pública o privada. Així, la limitació del poder de l’Estat no pot provenir, ni ha provingut mai, de fronteres artificials com les lleis constitucionals, sempre utilitzades com arma pel caprici del més fort.
Com a objectiu d’aquesta societat propugnem l’AUTOGESTIÓ GLOBAL basada en uns principis eix com:
Democràcia Econòmica que permeti la gestió social de l’activitat econòmica en un doble aspecte:
Intern de la empresa, mitjançant la participació dels treballadors en la direcció de l’empresa.
Extern a l’àmbit empresarial, mitjançant la participació d’un mode institucionalitzat en la planificació econòmica de les organitzacions sindicals i empresarials, de les comunitats territorials i demés sectors afectats.
La propietat no és un dret absolut, sinó que aquest dret ha de tenir els següents fonaments:
un mitjà per satisfer necessitats humanes,
· Els béns ha d’estar al servei de les necessitats que han de cobrir, ja que un altre ús constituirà un delicte.
· L’abús del dret de propietat no ha d’estar permès i produirà la confiscació de la propietat.
· Alguns béns només podran pertànyer a determinats titulars; per exemple; el sol urbà als municipis, que el cediran als particulars, essent l’únic que poden gaudir: el dret a edificar sobre ell.
accessible per a tothom
· això significa que totes les persones jurídiques individuals o col·lectives en poden ser titulars: persona o agrupació privada de persones; família, cossos intermedis; centres d’ensenyament; Estat, etc.
· El que tots tinguin accés a la propietat exigeix l’existència de límits quantitatius a la mateixa; ningú pot tenir-ne tal quantitat de béns que algú membre d ela comunitat no arribi al mínim vital. La salvaguarda d’aquest límit es confiarà, primordialment, a les lleis fiscals.
i garantia de la llibertat, ja que llevat dels límits anteriors ningú podrà ser expropiat, sinó per raons d’utilitat pública, i prèvia la corresponent indemnització. L’autonomia de les persones col·lectives anirà unida a la seva responsabilitat per administrar el seu propi patrimoni
Només serà possible la Democràcia Econòmica en l’entorn d’un mercat alliberat de manipulacions oligàrquiques.
* Participació i pluralisme polític que superi la democràcia formal o liberal burgesa:
Eliminant la delegació de poder i l’alienació del ciutadà enfront de l'aparell estatal i els seus mecanismes de representació centralitzats, jeràrquics i que allunyen al ciutadà de la presa de decisions en els àmbits que l’afecten.
Establint el mandat imperatiu dels representants.
Promocionant l’associacionisme lliure en tots els camps de l’activitat humana.
Transformant els partits polítics, de maquinàries electorals per a la presa del poder, en escoles de convivència política i social, en comunitats de treball ideològic en les quals els afiliats mantenen un debat constant i són corresponsables de l’actuació del partit.
* Autogestió dels Pobles. La proposta carlina és essencialment foralista, on els furs com a lleis emportades dels costums i usatges configuraven un mode de vida amb categoria col·lectiva, on el fur adquiria una dimensió universal i una concepció de llibertat, conformant a través de les comunitats un element alliberador de creativitat, llibertat i igualtat, contrari a tota idea de privilegi. Els furs són, doncs, el conjunt de lleis i costums que, sense ser immutables, regulen els drets i llibertats, deures i fins de les persones, les famílies i els Cossos intermedis de la societat. Aquesta proposta foral, inclou la institució del pas foral, barrera i camí a la vegada. Barrera enfront de l’abús del poder i camí per on discórrer les llibertats.
Pel carlisme, en el seu esforç per estructurar la societat, els Cossos Intermedis són bàsics. Estan caracteritzats pel seu fi –satisfer una necessitat col·lectiva i permanent-; pel seu arrelament sociològic o consciència dels seus membres de pertànyer a ell; per la propietat essencial, a vegades també històrica, respecte a l’Estat; pel seu Pacte Constitucional, que és la llei normativa del Cos Intermedi; pel seu autogovern democràtic.
En el Pacte Constitucional dels Cossos Intermedis intervenen: l’Estat, com a representant del Bé Comú, i el Cos Intermedi respectiu. Un pacte pel qual l’Estat defensa els interessos generals i els drets dels membres –individuals o col·lectius- que integren el Cos Intermedi. I Aquest defensa la seva facultat d’autogovern. Els carlins definim tres classes de Cossos Intermedis: les Entitats Territorials –municipi, comarca, vegueria-; les Associacions Professionals –col·legis corporatius i sindicats- com agrupacions constituïdes pels qui exerceixen una mateixa professió per a la defensa i representació dels seus interessos comuns, organitzades de autònoma, democràtica i confederada per la qual pactaran amb l’Estat les seves normes constitutives i elegiran lliurement els seus dirigents; i les Institucions Funcionals –universitats i entitats de cultura; confederacions d’associacions consumidores, de veïns, d’ecologia...; cambres de comerç, de propietaris...; comunitats de regants, confederacions hidrogràfiques, i qualsevol altre que per la seva importància col·lectiva hagi de ser reconeguda- estan creades per satisfer un fi específic. Tots els cossos intermedis com a representants d’interessos legítims de la nostra societat han de ser via de representació política, on cada representant està unit als seus electors mitjançant el mandat imperatiu, u obligació que té el representant de votar només allò i en el sentit en que els seus electors li hagin comissionat quan aquests així ho volen.
Tots els Cossos Intermedis es caracteritzen per la seva autonomia; és a dir, per la facultat de regir i administrar tota la seva vida interna, pactant amb l’Estat els seus propis Furs, i poden associar-se amb altres entitats, associacions i institucions funcionals per al compliment dels seus fins comuns. La garantia de la seva autonomia radica en la lliure elecció i deliberacions dels seus òrgans, sense interferències governatives.
Així, doncs, el Partit Carlí de Catalunya propugna:
autonomia de cada comunitat per decidir en tot allò que l’afecti,
capacitat de pacte amb altres comunitats per decidir la seva integració en un altre nivell superior per a la realització d’allò que excedeix de la seves possibilitats econòmiques, funcionals o demogràfiques.
El foralisme carlista es basa en les tradicions polítiques de cada poble de les Espanyes i condueix, per dalt a la seva unitat, i per sota a l’afirmació de les personalitats socials inferiors: vegueria, comarca, municipi, etc. Suposa, avui en dia, una combinació d’elements que defineixen el Federalisme i d’elements que determinen una idea Confederal, per conjugar la forma d’organitzar l’autogestió territorial o de dret de tota comunitat a l’autogovern, amb la necessària solidaritat entre totes les comunitats. Així doncs, el Partit Carlí de Catalunya propugna:
Per salvaguardar el dret més estricte a l’autonomia dels pobles i per potenciar llur capacitat de solidaritat amb altres pobles, el Partit Carlí de Catalunya assumeix sis principis federalistes:
· Principi d’Igualtat, ja que els carlins mai hem acceptat la desigualtat entre els pobles, en ser inadmissible el fet de que, per un condicionament històric, econòmic o polític els pobles es puguin veure privats de tota personalitat, empobrint-se econòmica i humanament, esdevenint en meres pedredes humanes. A la necessària base material de la igualtat econòmica, els carlins afegim la igualtat de condicions que permeti ser l’amo del seu futur sense subjecció a forces econòmiques o polítiques externes.
· Principi de personalitat social i política de les comunitats, com a condició prèvia i explícita del principi d’igualtat, com a igualtat d’oportunitats entre els pobles per resoldre els seus propis problemes. Una personalitat social que el carlisme reconeix com a herència popular cultural i sentimental.
· Principi de subsidiarietat, conseqüència del principi de personalitat i oposat a tot plantejament centralista, que suposa que entre la persona i l’Estat més llunyà, existeix tota una sèrie de comunitats jerarquitzades, d’Estats més immediats, l’autonomia dels quals és necessària i anterior a l’autonomia de l’Estat més elevat. La subsidiarietat enllaça la idea d’autonomia – de la persona i de la comunitat- amb la de sobirania, en afirmar la sobirania social de les comunitats de base enfront de les comunitats superiors, i fa de la sobirania social la raó de ser de la sobirania política En la subsidiarietat, el nivell superior ha de respectar i defensar l’autonomia dels nivells inferior per resoldre els seus propis problemes, i només en el cas de que aquest nivell no els hi pugui resoldre es reconeix la funció subsidiària del nivell superior.
· Principi d’autoritat democràtica pactada, que neix com a colorari necessari i conseqüència lògica del principi de subsidiarietat. En afermar-se la sobirania social de les comunitats de base, s’afirma l’autoritat política superior “per ser de tots”. És un principi fonamentalment federatiu, que reconeix l’autonomia del nivell inferior en allò que és seu, i reconeix la necessària existència dels nivells superiors en l’autoritat perquè són comuns a tots per resoldre quants problemes no es poden resoldre o no es deuen resoldre a nivells més baixos. Aquest Pacte entre comunitats estableix una nova autoritat comuna a tots que es defineix com a superior en funció dels interessos peculiars possibles del nivell subaltern, i no per un acte d’autoritarisme.
· Principi de propietat social dels mitjans de producció indica la supeditació del sistema productiu als fins socials, i permet invertir l’ordre de valors actuals i establir-ne una prioritat per a les metes humanes de justícia i llibertat sobre les actuals metes materials de creixement indiferenciat i insostenible. Un principi que fa retornar al treball la seva significació creadora i al treballador la seva llibertat, socialitzant una societat sobre els valors del treball quant a esforç, responsabilitat i solidaritat, i eliminat tota forma d’alienació material i espiritual de la persona mitjançant l’autogestió del treball, per l’autogestió dels mitjans i dels fins del mateix treball productiu.
Principi de l’Estat com a representació de la sobirania social nascuda de la base de la mateixa comunitat i com a defensa de la persona, que s’impliqui como a instrument de solidaritat entre les persones d’una mateixa comunitat i entre tots els pobles.
Només així l’Estat estarà present en tots els nivells i serà l’instrument d’aquesta comunitat des de la base fins el cim, realitzant al nivell màxim una comunitat de comunitats. Només així, l’Estat serà expressió de la societat i deixarà de ser una encarnació abstracta a un nivell sobirà de la societat individualista i insolidària que el carlisme rebutja.
No hay comentarios:
Publicar un comentario